Per als pares, l'estiu és el repte més gran de paciència i de comprensió de tot l'any. El pas de les classes a la platja, piscina o el poble, sense continuïtat, trenca la dinàmica educativa del període lectiu. L'augment d'activitats lúdiques pels menors sol ser portar a una paralització de l'educació familiar i social.
Hi ha diferents claus per a una adequada i exitosa educació que pot proporcionar-nos una afectuosa i satisfactòria relació amb els nostres fills i filles.
Per què no començar a les vacances?

1. PENSEM MÉS EN LA PREVENCIÓ QUE EN ELS CÀSTIGS

Conèixer els sentiments del nostre fill/a i ajudar-lo/a a expressar-los no és una tasca fàcil. Potser pensem que pel fet de ser pares estem dotats d'una espècie de poder que ens facilita l'expressió i comprensió de sentiments en la relació amb els nostres fills i filles, perquè els estimem i ells ens estimen. I que això és suficient per iniciar al nostre fill/a en l’art de sentir i comprendre el que se sent, sense reparar en els mitjans, les formes o les paraules que aplicarem per això.

Observar el nostre fill/a i intentar entendre'l facilita la millor forma d'arribar fins a ell de manera més adequada i emprant també les paraules més efectives.
D'aquesta forma estarem més centrats en la qualitat de la nostra relació amb els nostres fills i no en la repressió o càstigs per a inculcar-los el que resulta important per nosaltres. El que està bé i el que no ho està.

2. UTILITZAR LLENGUATGE POSITIU ADEQUAT

Els nens es converteixen en el que escolten. És molt rellevant estar atents al que diem, la paraula té molt de poder i pot afectar a la vida dels nostres fills.
Cada paraula o frase que li diem a un nen comporta un missatge subjacent. Una vegada que el nostre fill/a assumeix aquest missatge, aquest passa a ser una creença que afectarà a tots els aspectes de la seva vida.
Un nen considera als seus pares com les persones que ho saben tot i les seves paraules són veritats indiscutibles.

Als Estats Units, molts presos recorden que una de les primeres frases que van escoltar dels seus pares era: "acabaràs a la presó".
Les afirmacions poden ajudar als nens a ser més optimistes respecte al seu futur i a atenuar la seva sensació de malestar intern i baixa autoestima. És fonamental per la salut mental dels nostres fills ser acceptats tal com són.
Hem de tenir en compte, que a vegades, les millors paraules són les que no es diuen. Dir sí amb el cap, o expressions curtes i neutres tipus: ostres!, vaja!, mm! Li donarà al nostre fill/a l'espai que necessita per expressar-se sense sentir-se jutjat, podent a la vegada pensar en veu alta i buscar les seves pròpies solucions. Aquest tipus de diàleg ens permetrà a nosaltres escoltar-lo, intentar comprendre més enllà de les paraules.
En nen/a que se sent bé, normalment es porta bé. Sentir-se comprès i acceptat pels pares és requisit previ per acceptar-se a sí mateix, i l'acceptació d'un mateix, a la vegada, requisit previ per al benestar interior.

3. FONAMENTAL ESCOLTAR ALS NOSTRES FILLS I FILLES.

Escoltem als nostres fills i filles?. Segurament podem pensar que sí, ara bé, escoltem realment el que ens volen dir? O interpretem a la nostra manera les paraules que ens diuen sense entrar en profunditat del que realment pensen o senten?
Escoltar requereix un cert temps. Escoltar demana que ens posem en el lloc de l'altre per poder comprendre el que fan, el que ens està intentant dir amb el seu comportament i amb les seves paraules, abans de renyar i contestar.
Escoltar vol dir també que tenen el dret de discrepar, per tant, els nens i especialment els adolescents tenen aquest dret, a mostrar desacord i que no els hi agrada el que ens proposen. La manera de manifestar-ho és diversa: amb ràbia, plorant, mala cara, negativisme, etc. Davant d'aquestes reaccions, a les que sens dubte tenen dret, haurà de trobar la distància prudencial perquè, amb afecte, mostrin que no entrem en l'espiral del debat.
D'aquesta manera, escoltant-los i comprenent estem obrint el camí per la comunicació d'una manera positiva i estable.
Des de punt de vista educatiu, entre pares i fills no hi ha simetria. Els adults tenen major informació i maduresa que els seus fills, i la responsabilitat educativa no es pot compartir amb ells.

Estratègies concretes:

- Elogiar els èxits dels nostres fills i filles tot i que siguin petites. Sobretot quan s'esforcen a fer-ho.

- És millor dir quines coses han de fer que no quines no han de fer.

- Escoltat als nostres fills i filles significa comprendre el que realment ens volen dir. No s'ha de buscar moments solemnes per parlar sinó aprofitat els petits moments.

- Deixar clar que els errors són quelcom natural del creixement. Els adults també ens equivoquem. 

- Quan els nostres fills i filles es porten malament, és important recalcar la seva bona personalitat. Per exemple "no m'agrada que deixis les joguines a terra perquè sé que tu saps posar-los al seu lloc".

- Estar pendents i agrair quan cooperen amb nosaltres, quan s'expressen de bona manera, quan obeeixen i quan reaccionen de forma positiva. Agrair amb mostres d'afecte i paraules tendres que és la millor resposta.

Cal recordar que es necessita temps i pràctica per aprendre noves maneres. Els nens necessiten un temps per anar incorporant conductes desitjades.